El recobriment per evaporació, un procés de deposició física de vapor (PVD), es basa fonamentalment en la tecnologia del buit. La bomba de buit no és només un dispositiu auxiliar, sinó la pedra angular que permet tot el procés creant i mantenint un entorn a escala molecular altament controlat. La seva funció va molt més enllà de la simple eliminació d'aire, establint les condicions físiques precises necessàries per dipositar pel·lícules primes funcionals d'alta qualitat.
La raó principal per requerir un alt buit és garantir el desplaçament en línia recta de les partícules evaporades. A pressió atmosfèrica, l'alta densitat de molècules de gas provoca col·lisions immediates i aleatòries, dispersant el material de recobriment. Sota alt buit (normalment de 10⁻⁴ a 10⁻⁶ mbar), el recorregut lliure mitjà dels àtoms o molècules evaporades augmenta dràsticament fins a diversos metres, cosa que els permet viatjar directament des de la font fins al substrat. Això permet un control precís del gruix, la uniformitat i la composició de la pel·lícula.
A més, un entorn d'alt buit evita l'oxidació i la contaminació. La majoria dels metalls (per exemple, l'alumini, el crom) i els compostos són altament reactius a temperatures d'evaporació. La quasi eliminació de gasos reactius com l'oxigen i el vapor d'aigua garanteix que els materials es dipositin en el seu estat metàl·lic pur, cosa que és fonamental per aconseguir propietats òptiques, elèctriques o mecàniques específiques en el recobriment final. Aquest entorn també proporciona una superfície del substrat atòmicament neta mitjançant la desorbció de contaminants, cosa essencial per a una forta adherència de la pel·lícula.
El sistema de bomba de buit actua com un enginyer ambiental. Ha d'establir ràpidament la pressió base necessària, mantenir dinàmicament l'estabilitat eliminant la desgasificació dels materials i els accessoris, i gestionar els subproductes en els processos reactius. Aquesta estabilitat és clau per a una qualitat de producció consistent de lot a lot.
La necessitat crítica de filtració sorgeix de la protecció d'aquest sistema precís. El procés de recobriment en si mateix pot generar partícules fines, gotes esquitxades o vapors condensables. Sense una correctafiltre d'entrada, aquests contaminants poden tornar a la bomba de buit. Això provoca un major desgast dels rotors i les pales, contaminació de l'oli de la bomba (en sistemes segellats amb oli) i una degradació gradual de la velocitat de bombament i del buit final. En última instància, això compromet l'estabilitat del procés, escurça la vida útil de la bomba i augmenta els costos de manteniment. Per tant, la instal·lació de filtres adequats, com ara filtres de partícules, trampes moleculars o trampes de fred, no és opcional, sinó una inversió vital per protegir la bomba de buit, garantir una qualitat de recobriment constant i salvaguardar el temps de funcionament de la producció.
En definitiva, les bombes de buit permeten el recobriment per evaporació proporcionant un entorn pur, no contaminat i controlat per al transport de material i la formació de pel·lícules. Combinar aquesta capacitat amb una estratègia de filtració robusta és essencial per aconseguir una producció de pel·lícules primes fiable, d'alt rendiment i econòmica.
Data de publicació: 25 de desembre de 2025
